TRILOGIA A CASTELLÓ (Vol.1): L'ABANS

CAPÍTOL 1: La visió dels que veníem de Catalunya.
Dia 29 d'abril de 2011. Per fi ha arribat el dia D. El dia de Castelló.
A les 2 del migdia surt el cotxe d'un poblet de la Catalunya Central carregat de 2 gomets, direcció Universitat Autònoma, on hem quedat per recollir uns altres dos gomets que vénen de llocs diversos. Vénen amb nosaltres el Gomet amb gorra i la Gomet cargol, la reportera més "dicharachera" del Planeta Piruleta, que va carregada de bosses (la de la càmera de vídeo, la càmera de fotos, la motxilla,...).
I iniciem el viatge direcció Castelló, per l'AP7, ens n'anem de concert!
Que què sentim? Tota la reedició especial del B&B, of course!
I tot xerrant i cantant, en un plis som a Castelló. Tampoc està tant lluny, pensem.

Aparquem a la vora de l'Auditori i, de forma màgica (sembla realment telepatia), apareixen dos gomets que ens vénen a buscar. Ells ja fa un dia que són en terres valencianes i han tingut la sort de poder anar al concert de València. Però això serà un altre capítol...

CAPÍTOL 2: La visió dels que ja érem a València.
29 d'abril, 10 del matí, València. Sona el despertador. Els quatre gomets que ja estàvem en terres valencianes ens despertem encara amb un somriure a la cara després del concert viscut el dia anterior! Anem a esmorzar en un menjador on, igual que l'habitació, tot és verd...per mi que ho fan expressament, per mi que ens ho han fet a mida!

Després d'emplenar la panxa i comentar totes les emocions viscudes el dia anterior agafem el cotxe rumb a Vila-Real. Un cop allà, descarreguem els trastets a l'hostal i ens asssentem a dinar com Déu mana...que ja tocava! Felices amb l'àpat i amb moltes ganes d'ajuntar-nos tots els Gomets i viure el nostre primer concert tots junts posem rumb cap a Castelló, on hi trobem la Montse, anem a inspeccionar la zona i quan tornem a l'auditori ens trobem els Gomets que vénen de Catalunya!

CAPÍTOL 3: Els gomets ja estem junts!
Ara ja hi som tots! Els avis que van a l'auditori a un altre concert ens miren amb cara de flipats. Que fan aquests, amb una samarreta verda? I és que a les cabretes ens agrada el verd! Tant que ens hem fet un gomet de tela gegant per poder-lo treure durant el 4-3-3. És molt gran aquest gomet! Assaig general al pàrquing de l'Auditori, al loro que no surti cap Amic, per poder-lo desplegar ràpid durant la cançó.
Falta encara força estona per l'inici del concert, i abans no arribin d'altres gomets a la cita de 3/4 de 8 per anar a sopar, anem a comprar berenar. Fem goig, tots de verd. Es nota que la gent ens mira.
Al cap de poc, davant l'auditori, van apareixent de diferents punts altres gomets verds. Som una quinzena i ens n'anem a sopar. Un entrepà per allà a la vora. I després de sopar, ja estem histèrics (bé, més del què ja ho estàvem). Es pot tenir una anaconda a la panxa abans d'un concert?
Trobada amb tota la gent convocada per les Amigues dels Amics (gràcies de debò pel "compinxament" en tot això), donem instruccions a tothom (instruccions molt clares: la careta d'home-gos, la "girada" a Armengol i el gomet verd gegant). Per últim ens fem la foto de grup davant l'Auditori. Ens ha agradat la foto que s'han fet els Amics i nosaltres la fem igual.

Estem molt guapos, els Amics ens ho diuen via Twitter.
Ja hi som, ha arribat l'hora. Fem una rotllana, ajuntem les mans al centre, una damunt l'altra, i cridem a l'uníson: Goooooomeeeeeeeeeeets!!! Com si fóssim un equip de bàsquet.
S'obren les portes. Entrem a un altre món. Som gomets verds. Venim de lluny. Venim a saltar, a cantar, a cridar, a riure, a emocionar-nos... L'espectacle és a punt de començar.
(continuarà...)