Gomets Verds, som molts, i molt bons!!!

PRÒLEG:

El 22 d'octubre del 2011, uns quants Gomets Verds anaven per Cornellà, preparats per assistir a un concert de Manel i Mishima, sí, els Gomets Verds no només vivim dels Amics de les Arts, i vam poder assisitir a una de les situacions més curioses i surrealistes mai vistes abans.

Els Amics havien acabat la gira feia mesos, encara no tenien el disc enllestit. Els Catarres feia poc que havien començat la seva gira estratosfèrica que avui tanquen al País Valencià i encara anaven sense la banda, defensant les cançons tots tres sols. 

I així, els Gomets Verds que anaven passejant per Cornellà, de sobte, i sense avisar, es van trobar un cartell que deia: 27 d'Octubre Els Catarres i Els Amics de les Arts.

De cop, tot el món va entrar en un bucle espai temporal indefinible. "I no hi vam anar?", "Però si els Amics no estan de gira", "On es compren les entrades?". Ningú no sabia què passava!! 

Un cop tranquilitzats, els Gomets van entendre que el concert estava programat, UN ANY ABANS, pel 27 d'octubre de 2012, AHIR. 

Els Amics, com ja s'ha dit abans, encara no havien gravat el nou disc, de fet just entraven a l'estudi i reobrien la nova temporada al blog.

Així doncs, a un any vista, ja sabiem on seriem la nit del 27 d'octubre del 2012. Feia un any que alguns esperavem aquella data, feia un any ens estavem apuntant el primer concert anunciat de la nova gira dels Amics de les Arts, feia un any que estavem avisats. Nosaltres mateixos, amb alguns tuits, avisavem als propis Amics de que ja tenien un bolo.

I ha passat un any, i ens trobem a l'octubre del 2012. Teniem les entrades psicològicament des de feia dotze mesos, i fisicament des de l'agost. Els Amics porten vuit mesos de gira, Els Catarres, dos anys. Tots dos grups porten el feeling i la confiança de tenir un concert que fa mesos que roda i que esta assajat i portat amb la lleugeresa que donen els mesos i les repeticions.

foto: xellmeliz

Nosaltres, els Gomets Verds motivats que portem aquest blog, ens vam tornar a motivar per muntar-ne una de grossa. Uns dies abans ens vam trobar per fer quatre pancartes amb frases claus d'algunes cançons dels Amics i que repartiriem entre uns quants Gomets Verds que hem anat coneixent a mida d'anar a concerts i més concerts. Com ja hem dit, som uns gomets molt motivats, i vam pensar que també podriem fer alguna cosa per Els Catarres i vam fotocopiar un munt d'animalons del camp per la cançó Me'n vaig al camp.

Arriba el dia 27, com és habitual ens trobem abans d'entrar al recinte, ens saludem al hall, a les escales, i ens comencem a coordinar per repartir-nos les pancartes i els "Hey!" per A aquestes alçades de la pel·licula.

foto: yasminacapo

Ja som on voliem arribar. Ahir erem molts, molts Gomets Verds a Cornellà. En portessim un d'enganxat a la cara, o no, hi erem. Els que vau repartir els heys, i els animals, els que vau acceptar el repte d'aixecar una pancarta de més de tres, o cinc, metres de llargada per aixecar-la quan sonava "DESPERTAFERRO", "ADORO ELS CANTAUTORS", "BONA NIT I PANTALONS" i "TU VIUS AL PLANETA PIRULETA". Els que no vau fer ni una cosa ni l'altra però que ens ajuntem en un moment o altre per saludar-nos i comentar com està anant tot. A l'últim moment abans de començar el concert vam plantejar de fer un tren humà pel Tren Transsiberià, els que ens vau dir que us hi apuntarieu si ho feiem, també sou Gomets Verds. I quin èxit que va tenir tot plegat!! Vam començar la conga quatre gomets motivats, i a la segona volta, un centenar de persones ens havia seguit i es van quedar de peu durant les dues últimes cançons del concert. Una pujada molt molt molt amunt per acabar el concert que feia més temps que esperàvem.

foto: mamadetrio

Per molt que tinguessim idees i les intentessim dur a terme, sense la motivació de la resta de Gomets Verds del món, no funcionaria. La família ha crescut molt des que es va acabar la gira del Bed&Breakfast el 7 de febrer de 2011!!

Cares habituals que ens anem trobant per tota la geografia catalana i part de l'estranger, un extès grup de gent que compartim aquesta afició d'anar als concerts dels Amics, que repetim sense pensar en el que diuen els altres, que gaudim com el primer tots i cada un dels concerts. Que ens coneixem les complicitats dels Amics damunt de l'escenari, que ens hem après els tics, els monòlegs i què pot passar en cada cançó, i que ens sorprenem i agraïm cada cop que passa una cosa nova. Que anar a un concert és més que anar a un concert. És trobar-te amb els amics, riure, cridar, explotar, riure, compartir moments i mirades, entre el públic, i entre l'escenari i la platea, i més riures, i volent-ho, fer riure i fer somriure aquests quatre homes que ens fan feliços a tots i als cinc de darrere que també són tan grans i tenen gran part de "culpa" en tot això.

foto: arofna

Aquest post intenta expressar l'alegria i la felicitat que ens va produïr a molts el festival, la festa, que vam experimentar ahir i que encara ens dura! La combinació d'Els Catarres amb Els Amics de les Arts va ser perfecta, per repetir en gires properes!!

Cada concert és únic i especial, però això d'ahir s'acosta molt a la dolça maledicció de la que parlaven els Amics sobre el final de la gira Bed&Breakfast.

foto: lapeixera

I no ens volem enrotllar més.

Quan la gent pregunta perquè repetim, perquè ens agrada tant, perquè som tan fans, n'hi hauria prou de teletransportar-nos a la nit, el lloc i els moments d'ahir per fer-los entendre que tot això és molt més que aplaudiments, cantants, musics i cançons.