Per començar, la primera impressió és que els Amics de les Arts han madurat: musicalment han millorat moltíssim, les lletres són més reflexives i fan anar ritmes molt més complexos i diferents. Hi ha cançons que sonen poc a Amics, però en canvi han sabut mantenir aquesta ànima que tenen les seves cançons, ja siguin més sèries o les més esbojarrades, des de les petites o grans crisis personals fins al ball de disfresses de les paraules més atrevides.
Crec que serà un disc més difícil de digerir, no tan fàcil com els anteriors, que entraven a la primera. Però, sincerament, crec que és molt rodó i molt ben construït.
Felicitats!
Ah, i recordeu que demà hi ha la Flaixmob de les Amigues dels Amics! No hi falteu! Més info aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada